Estava com una nena amb sabates noves quan he fet els últims retocs al meu diari àmbar.
I quan li he dit al Miquel que tenia un diari àmbar per estrenar, el primer que m'ha dit és que sonaba a diari marrano.
Però no, és àmbar com podría ser verd o groc, de fet no sé si en Català àmbar és àmbar o què és, però com que m'agrada la paraulota doncs l'he posat aquí i m'he quedat la mar d'ample.
La veritat és que no vull començar el blog parlant de mi, suposo que si això va endavant ja aniré deixant coses sobre la meva persona per aquí i per allà, però trobo inmensament aburrit començar un blog posant en situació de qui és qui escriu en el blog, que ens agrada o què no, quina edat tenim i de què penquem... lo típic vaja... I jo no he creat aquest espai per explicar a la resta de la humanitat si sóc meravellosa o sóc un frau, si no per deixar fluïr els meus pensaments ja que moltes vegades ens veiem en l'obligació d'autocensurar les nostres paraules... Què millor que tenir un blog per evocar tot això ?
Doncs millor que això, un blog nou .
27 d’ag. 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)